Aquestes mongetes els varem fer el dia que varem celebrar el trasplantament de ton
pare; Va ser a Castellterçol i érem unes cinquanta persones. Va ser
una festa molt guapa, vos recordau?, sobre tot pel motiu. Era el mes de maig
del 2000,
cap a finals, dia 28 o 30; Als nostres amics els varem dir: hem anat a
Estocolm
a cercar el salmó, perquè el tenguéssiu bo!!! Jo havia anat a Estocolm amb el
programa europeu Comenius, i vaig dur el salmó d’allà. Va ser tot un èxit!!!. El que
va ser més problemàtic, va ser comprar el salmó, ja que vaig anar a un súper amb
la Carme, i allà hi varem trobar una gran varietat de salmó. Duia indicacions,
és clar!, però no n’enteniem cap. Varem agafar el que ens va parèixer més igual
a allò que cercàvem: Salmó fumat, i res més. I varem encertar. Quan li vaig
comentar a l’Ingalill, la sueca, em va dir: Será bueno, seguro! I així va
ser
Ingredients
Uns 150 g. de mongetes blanques, cuites, per persona
100 g. de bacallà sec, de bona qualitat, per cada 4 persones
150 g. de salmó fumat, com més bo, millor, per cada 4 persones. Val més que siguin
lloms, no tires primes
1 ou dur, per cada 4 persones
1 ceba, ben blanca, o de Figueres –que pica menys, segons el gust de cada ú
Sal, pebre bo, oli, vinagre
Les quantitats s’han d’ajustar als gusts
Tallarem el peix, la ceba i el blanc d'ou dur a daus.
Posarem dins una palangana una capa de mongetes blanques de bona qualitat –que no siguin desfetes ni pastoses-, dauets de ceba, daus de bacallà cru, dessalat, i dauets de blanc d’ou dur.
Ho regarem ben regat amb una vinagreta suau amb sal i pebre.
Ho cobrirem tot amb el vermell d’ou dur passat pel colador
fi i ho adornarnarem amb tàperes i els daus –abundants- de salmó fumat.
|
Seques amb botifarra |
|
És un plat tan català, que em fa una mica de vergonya posar-lo: Trob que no me toca. I no és que no en menjàssim, a Mallorca de mongetes blanques, però no amb la mateixa intensitat que aquí. Allà, a vegades en compràvem i simplement els trempàvem amb oli, sal i molt de pebre bord, o bé fregíem una mica de sobrassada i les sofregíem dins aquell oli que deixava, ben vermellet. (Així a mumare li agradaven molt, i era un plat que fèiem un dia que baixàvem a Palma, a fer encàrrecs, des d'Algaida, a l'estiu: era ràpid i bo) Quan vaig arribar a Catalunya a estudiar i vaig veure que hi havia cases on sempre tenien mongetes bullides, em vaig admirar molt, però era així: se'n menjaven amb truita, amb botifarra blanca, negra, amb llom, amb cansalada... el plat nacional! I ben bo que és!!! Com ho fem, això? Es tracta de tenir mongetes cuites de bona qualitat; n'hi ha de pot, però no els aconsello ja que, al contrari dels ciurons o llenties, fan molta gelatina i queden molt aferrades i en voler treure-les, es rompen i fan pasta. Si han de ser de pot, en tot cas encalentir-les a bany-maria, o al microones perquè la gelatina es liqüi una mica -com la sang de San Genaro- i surtin del pot sense fer pasta. També tendrem botifarra crua -o salsitxes- com de més bona qualitat millor. També podem tenir cansalada viada llom o botifarra negra. Fregim dins una pella el tall -llom, botifarra...- i dins l'oli que ha deixat, hi passam les mongetes, sacsejant-les perquè no es trenquin. En agafar un coloret torrat, les servim amb el tall calent.
|